(En castellano más abajo)
La Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona i la Comissió de Drets Humans del Col·legi d’Advocats de Girona, juntament amb l'Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals de Barcelona (DESC), Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), l'Observatori dels Sistemes Penals de la Universitat de Barcelona i l'Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans (ACDDH) han tingut coneixement a través dels mitjans de comunicació i dels lletrats i lletrades compareguts en les diligències davant el Jutjat d’Instrucció núm. 18 de Barcelona, que s’ha ordenat l’ingrés a presó de tres joves participants en les accions de la vaga general de dijous passat, 29 de març.
Les entitats esmentades consideren que la decisió adoptada comporta una vulneració de la presumpció d’innocència i suposa l’aplicació al dret de protesta de doctrines preventives absolutament contràries a l’ordenament jurídic espanyol.
Per començar, cap dels vaguistes empresonats ha estat imputat pels fets ocorreguts a la tarda del dia 29 de març al centre de la ciutat de Barcelona. Les acusacions, en veritat, estan centrades en la figura dels desordres públics i dels actes contra l’autoritat. Atès que cap dels tres joves té antecedents penals, la presó provisional resulta una mesura especialment desproporcionada i innecessària, sobretot en relació amb unes imputacions que, fins i tot en cas de condemna, no comportarien l’entrada a presó dels acusats.
Per justificar la seva decisió, la Magistrada al.lega que existeix risc de reiteració delictiva, ja que els imputats podrien alterar l’ordre en altres esdeveniments que tindran lloc a Barcelona les properes setmanes, com els actes del dia del treball, la cimera de bancs centrals europeus o el partit de futbol que hauran de disputar el FC Barcelona i el RCD Espanyol. Aquest argument és inconsistent i contrari a dret. Per tal de no vulnerar la presumpció d’innocència, la previsió de reiteració delictiva ha d’estar basada en dades objectives acreditades en l’expedient judicial. En aquest cas, no hi ha cap element de pes que aboni aquesta suposició. Les persones imputades ni tenen antecedents penals, ni s’ha acreditat que tinguin res a veure amb el món del futbol, i encara menys que pugin arribar a exercir el seu legítim dret de protesta de manera il.lícita i delictiva.
En realitat, tot indica que la decisió de privar de llibertat als tres joves detinguts al matí no s’ha basat en el que puguin haver fet, sinó en el que va succeir al capvespre als carrers de Barcelona, amb posterioritat a la seva a la seva detenció. Resulta obvi que un raonament d’aquest tipus obeeix a consideracions d’alarma social que obstaculitzen el funcionament normal de l’administració de justícia, que estan clarament prohibides a l’ordenament jurídic espanyol, i que atempten, en definitiva, contra el principi de responsabilitat individual en virtut del qual ningú no pot ser sancionat per fets d’altres que no hagi concertat o en què no hi hagi participat.
Els empresonats mereixen una decisió ajustada i proporcionada a les seves circumstàncies i als fets concrets que els hi són imputats. Una resolució judicial de privació d’un dret tan essencial com és la llibertat no pot justificar-se en comportaments futurs que ni un magistrat ni la societat poden conèixer per endavant. En cas contrari, s’estaria acceptant una deriva perillosa, que en un moment de crisi i d’ajustos severs, comportaria la criminalització preventiva de la protesta ciutadana i la desnaturalització de drets fonamentals per a la existència d’una societat democràtica.
Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona
Comissió de Drets Humans del Col·legi d’Advocats de Girona
Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals de Barcelona (DESC)
Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB)
Observatori dels Sistemes Penals de la Universitat de Barcelona
Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans (ACDDH)
La Comisión de Defensa del Colegio de Abogados de Barcelona y la Comisión de Derechos Humanos del Colegio de Abogados de Girona, junto con el Observatorio de los Derechos Económicos Sociales y Culturales de Barcelona (DESC), Federación de Asociaciones de Vecinos de Barcelona (FAVB), el Observatorio de los Sistemas Penales de la Universidad de Barcelona y la Asociación Catalana de Defensa de los Derechos Humanos (ACDDH) han tenido conocimiento a través de los medios de comunicación y de los letrados y letradas personados en las diligencias ante el Juzgado de Instrucción núm. 18 de Barcelona, que se ha ordenado el ingreso en prisión de tres jóvenes participantes en las acciones de la huelga general del pasado jueves, 29 de marzo.
Las entidades mencionadas consideran que la decisión adoptada supone una vulneración de la presunción de inocencia y supone la aplicación al derecho de protesta de doctrinas preventivas absolutamente contrarias al ordenamiento jurídico español.
Para empezar, ninguno de los huelguistas encarcelados ha sido imputado por los hechos ocurridos en la tarde del día 29 de marzo en el centro de la ciudad de Barcelona. Las acusaciones, en realidad, están centradas en la figura de los desórdenes públicos y de los actos contra la autoridad. Dado que ninguno de los tres jóvenes tiene antecedentes penales, la prisión provisional resulta una medida especialmente desproporcionada e innecesaria, sobre todo en relación con unas imputaciones que, incluso en caso de condena, no conllevarían la entrada en prisión de los acusados.
Para justificar su decisión, la Magistrada alega que existe riesgo de reiteración delictiva, ya que los imputados podrían alterar el orden en otros eventos que tendrán lugar en Barcelona las próximas semanas, como los actos del día del trabajo, la cumbre de bancos centrales europeos o el partido de fútbol que tendrán que disputar el FC Barcelona y el RCD Espanyol. Este argumento es inconsistente y contrario a derecho. Para no vulnerar la presunción de inocencia, la previsión de reiteración delictiva debe estar basada en datos objetivos acreditadas en el expediente judicial. En este caso, no hay ningún elemento de peso que abone esta suposición. Las personas imputadas ni tienen antecedentes penales, ni se ha acreditado que tengan nada que ver con el mundo del fútbol, y mucho menos que puedan llegar a ejercer su legítimo derecho de protesta de manera ilícita y delictiva.
En realidad, todo indica que la decisión de privar de libertad a los tres jóvenes detenidos por la mañana no se ha basado en lo que puedan haber hecho, sino en lo que sucedió al atardecer las calles de Barcelona, con posterioridad a la suya en la su detención. Resulta obvio que un razonamiento de este tipo obedece a consideraciones de alarma social que obstaculizan el funcionamiento normal de la administración de justicia, que están claramente prohibidas en el ordenamiento jurídico español, y que atentan, en definitiva, contra el principio de responsabilidad individual en virtud del cual nadie puede ser sancionado por hechos de otros que no hubiere concertado o en que no haya participado.
Los encarcelados merecen una decisión ajustada y proporcionada a sus circunstancias y a los hechos concretos que les son imputados. Una resolución judicial de privación de un derecho tan esencial como es la libertad no puede justificarse en comportamientos futuros que ni un magistrado ni la sociedad pueden conocer de antemano. En caso contrario, se estaría aceptando una deriva peligrosa, que en un momento de crisis y de ajustes severos, comportaría la criminalización preventiva de la protesta ciudadana y la desnaturalización de derechos fundamentales para la existencia de una sociedad democrática.
Comisión de Defensa del Colegio de Abogados de Barcelona
Comisión de Derechos Humanos del Colegio de Abogados de Girona
Observatorio de los Derechos Económicos Sociales y Culturales de Barcelona (DESC)
Federación de Asociaciones de Vecinos de Barcelona (FAVB)
Observatorio de los Sistemas Penales de la Universidad de Barcelona
Asociación Catalana de Defensa de los Derechos Humanos (ACDDH)
