Comunicat de la Secretaria de Justícia del PSC sobre els detinguts durant la vaga general
Durant el
dia 29 de març de 2012, en el decurs d'una vaga general seguida
àmpliament per milions de ciutadans i ciutadanes arreu del país, es van
produir alguns incidents violents que van centrar l'atenció informativa
al final de la jornada de vaga i durant els dies següents.
Aquests
fets, especialment greus a Barcelona, van ser àmpliament difosos pels
mitjans de comunicació, i abastament refusats tant pels convocants de la
vaga com per la totalitat de les formacions polítiques parlamentàries,
incloent-hi evidentment el PSC.
També van ser
molt comentats per part dels responsables polítics de l'operatiu
policial que hauria d'haver previngut i evitat aquests incidents, o en
tot cas haver garantit el seu aïllament respecte dels centenars de
milers de persones que exercien el dret de vaga i manifestació.
Els
incidents més greus ocorreguts a Barcelona durant la vaga general van
tenir lloc durant la tarda i vespre del dia 29 de març. No obstant, la
majoria de les detencions efectuades en aquesta ciutat el dia 29 es van
produir durant el matí.
D'entre les detencions
efectuades, en destaquen les dels estudiants de la Universitat de
Barcelona que van ser detinguts al voltant de les 11h a la zona de Les
Corts. Resulta doncs evident que aquestes persones, per a les quals s'ha
decretat presó provisional, no van poder prendre part en els aldarulls
que han estat motiu de major alarma social, ja que es van produir a la
tarda i vespre del dia 29, i al centre de la ciutat.
Aquests
estudiants, dos d'ells afiliats a l'Associació d'Estudiants
Progressistes (AEP), es troben encara avui, un mes després de la jornada
de vaga general, en situació de presó provisional. La seva situació
contrasta enormement amb la de les persones que un operatiu dels Mossos
d'Esquadra va detenir el passat 19 d'abril en relació, presumptament,
amb aquests greus incidents que van tenir lloc al centre de Barcelona.
Tots ells han estat posats en llibertat, amb càrrecs o bé sota fiança.
Ens
trobem davant d'un cas d'aplicació exorbitant d'una mesura que el
nostre ordenament jurídic vol excepcional i proporcional, car produeix
una restricció de drets que gaudeixen de protecció constitucional, com
són el dret a la llibertat i a la presumpció d'innocència.
El
caràcter excepcional implica que la regla general ha d'ésser la
llibertat de l'imputat o acusat durant la procés i, conseqüentment, que
la privació de llibertat ha d'ésser l'excepció. Són notes d'aquesta
mesura, precisament per això, la jurisdiccionalitat, la necessitat, la
motivació i la subsidiarietat.
El caràcter
proporcional exigeix que aquesta mesura restrictiva ha de tenir un
contingut tal que la limitació dels drets fonamentals que comporta sigui
proporcionada a les finalitats que pretén assolir. És comunament
acceptat per la jurisprudència constitucional i per la doctrina
científica que les finalitats constitucionalment legítimes són les
d'assegurar el normal desenvolupament del procés i l'execució de la
decisió, així com evitar el risc de reiteració delictiva. Finalitats,
per tant, que tenen a veure amb l'assegurament i la prevenció, però que
s'han de motivar, objectivant les causes que fan necessària
En
la decisió de la jutgessa que acordà la presó preventiva d'aquests dos
estudiants de l'AEP, així com en la que desestima el recurs presentat
contra la primera, no només es menysté el caràcter necessàriament
excepcional i proporcional d'aquesta mesura, en menyscapte d'un dret tan
car a la nostra Constitució com és el de la llibertat, sinó que
s'obvien molts dels elements al•legats i acreditats per la defensa en
relació al seu arrelament, dependència econòmica dels seus progenitors, i
perillositat, que desvirtuen enormement la necessitat de recórrer a
aquesta mesura. Es tracta de persones arrelades a la comunitat
universitària, com la pròpia Universitat de Barcelona s'ha encarregat de
destacar, que participen de la vida associativa en diverses formes, i
que no tenen antecedents policials ni penals.
Cal
recordar en aquest punt que el Tribunal Constitucional ha afirmat que
la gravetat abstracta dels delictes i les penes, i l'alarma social
inherent al delicte, no són suficients per justificar la presó des de la
perspectiva constitucional, ja que és necessari a més que siguin
tingudes en compte les circumstàncies concretes del caso i les personals
de l'imputat (SSTC 128/1995, 37/1996, 47/2000). Per això han de ser
valorades circumstàncies tals como l'arrelament familiar, professional i
social, les connexions en altres països, els mitjans econòmics dels que
disposa, etc. (com ha reiterat el Tribunal Europeu de Drets Humans al
llarg de dècades).
Resulta per això
especialment greu que en la darrera de les interlocutòries, resolent
sobre la presó preventiva d'aquests estudiants, s'introdueixin
qualificacions dels fets contradictòries amb l’informe policial, es
citin arguments extrets de peces d'opinió publicades a la premsa
catalana en aquells mateixos dies, sobre conspiracions neoanarquistes de
base italiana que, en cas d'existir, res tindrien a veure amb les
persones a qui es manté privades de llibertat, o que es pretengui que
persones sense cap antecedent poden cometre delictes en ocasió de
cimeres internacionals, el Dia del Treball, o un derbi futbolístic.
Ens
preocupa molt la deriva en la concepció del dret penal i de la
seguretat que apunten els anuncis efectuats pel Ministeri de l'Interior i
també per la Conselleria d'Interior de la Generalitat de Catalunya.
Estarem molt atents a la concreció de les propostes de reforma del Codi
Penal, de la Llei d'Enjudiciament Criminal, o d'establiment de noves
regulacions del dret de reunió o de vaga, ja que per a nosaltres és
essencial una concepció democràtica de la seguretat, que inclou
necessàriament preservar l'exercici dels drets fonamentals per part de
la ciutadania.
Interessa destacar en aquest cas
concret que ens ocupa, per la seva especial afectació a un dels drets
fonamentals dels ciutadans, el dret a la llibertat, les propostes sobre
regulació de la presó preventiva que van en el sentit de la subordinació
del dret processal penal – que ha d’estar dirigit tant a la protecció
de les víctimes com, no ho oblidem, a protegir i garantir els drets dels
ciutadans que es veuen immersos en un procés penal – a les finalitats
de manteniment preventiu de la tranquil•litat pública, que ocupa la ment
dels governs actuals en el lloc que hauria de correspondre per
qualsevol govern democràtic el concepte de seguretat com a garantia
d’exercici dels drets legítims dels ciutadans, en primer terme el dret a
la llibertat.
No podem oblidar que la
configuració constitucional del dret a la llibertat obliga a que la
mateixa es limiti només quan resulta plenament imprescindible, també en
el cas de la presó preventiva, com hem dit. Ara, al contrari, es vol
usar la presó de persones detingudes , no jutjades ni declares
culpables, per tal d’evitar el suposat perill de que puguin cometre
delictes en el futur, substituint el Dret Penal de delictes pel Dret
Penal del delinqüent, molt perillosament proper al Dret Penal de
l’enemic , més propi de règims totalitaris que de democràcies com la que
la ciutadania catalana i espanyola esforçadament han volgut construir.
L'actuació
del Ministeri Fiscal ha estat rellevant en l'adopció d'aquesta mesura,
així com ho ha estat el clima de pressió social atiat en bona part pels
discursos, anuncis i advertències del Ministeri de l'Interior, de la
Conselleria d'Interior de la Generalitat de Catalunya.
En
definitiva, amb absoluta independència del que en finalitzar el procés
es determini respecte a la participació o no d'aquestes persones en fets
constitutius de delicte, resulta absolutament exorbitant que se les
mantingui en presó preventiva i cal que siguin posats immediatament en
llibertat.
Font de la notícia
http://justicia.socialistes.cat/noticia/comunicat-de-la-secretaria-de-justicia-del-psc-sobre-els-detinguts-durant-la-vaga-general
