Comunicat de la Secretaria de Justícia del PSC sobre els detinguts durant la vaga general
Durant el 
dia 29 de març de 2012, en el decurs d'una vaga general seguida 
àmpliament per milions de ciutadans i ciutadanes arreu del país, es van 
produir alguns incidents violents que van centrar l'atenció informativa 
al final de la jornada de vaga i durant els dies següents.
Aquests
 fets, especialment greus a Barcelona, van ser àmpliament difosos pels 
mitjans de comunicació, i abastament refusats tant pels convocants de la
 vaga com per la totalitat de les formacions polítiques parlamentàries, 
incloent-hi evidentment el PSC.
També van ser 
molt comentats per part dels responsables polítics de l'operatiu 
policial que hauria d'haver previngut i evitat aquests incidents, o en 
tot cas haver garantit el seu aïllament respecte dels centenars de 
milers de persones que exercien el dret de vaga i manifestació.
Els
 incidents més greus ocorreguts a Barcelona durant la vaga general van 
tenir lloc durant la tarda i vespre del dia 29 de març. No obstant, la 
majoria de les detencions efectuades en aquesta ciutat el dia 29 es van 
produir durant el matí.
D'entre les detencions 
efectuades, en destaquen les dels estudiants de la Universitat de 
Barcelona que van ser detinguts al voltant de les 11h a la zona de Les 
Corts. Resulta doncs evident que aquestes persones, per a les quals s'ha
 decretat presó provisional, no van poder prendre part en els aldarulls 
que han estat motiu de major alarma social, ja que es van produir a la 
tarda i vespre del dia 29, i al centre de la ciutat.
Aquests
 estudiants, dos d'ells afiliats a l'Associació d'Estudiants 
Progressistes (AEP), es troben encara avui, un mes després de la jornada
 de vaga general, en situació de presó provisional. La seva situació 
contrasta enormement amb la de les persones que un operatiu dels Mossos 
d'Esquadra va detenir el passat 19 d'abril en relació, presumptament, 
amb aquests greus incidents que van tenir lloc al centre de Barcelona. 
Tots ells han estat posats en llibertat, amb càrrecs o bé sota fiança.
Ens
 trobem davant d'un cas d'aplicació exorbitant d'una mesura que el 
nostre ordenament jurídic vol excepcional i proporcional, car produeix 
una restricció de drets que gaudeixen de protecció constitucional, com 
són el dret a la llibertat i a la presumpció d'innocència.
El
 caràcter excepcional implica que la regla general ha d'ésser la 
llibertat de l'imputat o acusat durant la procés i, conseqüentment, que 
la privació de llibertat ha d'ésser l'excepció. Són notes d'aquesta 
mesura, precisament per això, la jurisdiccionalitat, la necessitat, la 
motivació i la subsidiarietat.
El caràcter 
proporcional exigeix que aquesta mesura restrictiva ha de tenir un 
contingut tal que la limitació dels drets fonamentals que comporta sigui
 proporcionada a les finalitats que pretén assolir. És comunament 
acceptat per la jurisprudència constitucional i per la doctrina 
científica que les finalitats constitucionalment legítimes són les 
d'assegurar el normal desenvolupament del procés i l'execució de la 
decisió, així com evitar el risc de reiteració delictiva. Finalitats, 
per tant, que tenen a veure amb l'assegurament i la prevenció, però que 
s'han de motivar, objectivant les causes que fan necessària
En
 la decisió de la jutgessa que acordà la presó preventiva d'aquests dos 
estudiants de l'AEP, així com en la que desestima el recurs presentat 
contra la primera, no només es menysté el caràcter necessàriament 
excepcional i proporcional d'aquesta mesura, en menyscapte d'un dret tan
 car a la nostra Constitució com és el de la llibertat, sinó que 
s'obvien molts dels elements al•legats i acreditats per la defensa en 
relació al seu arrelament, dependència econòmica dels seus progenitors, i
 perillositat, que desvirtuen enormement la necessitat de recórrer a 
aquesta mesura. Es tracta de persones arrelades a la comunitat 
universitària, com la pròpia Universitat de Barcelona s'ha encarregat de
 destacar, que participen de la vida associativa en diverses formes, i 
que no tenen antecedents policials ni penals.
Cal
 recordar en aquest punt que el Tribunal Constitucional ha afirmat que 
la gravetat abstracta dels delictes i les penes, i l'alarma social 
inherent al delicte, no són suficients per justificar la presó des de la
 perspectiva constitucional, ja que és necessari a més que siguin 
tingudes en compte les circumstàncies concretes del caso i les personals
 de l'imputat (SSTC 128/1995, 37/1996, 47/2000). Per això han de ser 
valorades circumstàncies tals como l'arrelament familiar, professional i
 social, les connexions en altres països, els mitjans econòmics dels que
 disposa, etc. (com ha reiterat el Tribunal Europeu de Drets Humans al 
llarg de dècades).
Resulta per això 
especialment greu que en la darrera de les interlocutòries, resolent 
sobre la presó preventiva d'aquests estudiants, s'introdueixin 
qualificacions dels fets contradictòries amb l’informe policial, es 
citin arguments extrets de peces d'opinió publicades a la premsa 
catalana en aquells mateixos dies, sobre conspiracions neoanarquistes de
 base italiana que, en cas d'existir, res tindrien a veure amb les 
persones a qui es manté privades de llibertat, o que es pretengui que 
persones sense cap antecedent poden cometre delictes en ocasió de 
cimeres internacionals, el Dia del Treball, o un derbi futbolístic.
Ens
 preocupa molt la deriva en la concepció del dret penal i de la 
seguretat que apunten els anuncis efectuats pel Ministeri de l'Interior i
 també per la Conselleria d'Interior de la Generalitat de Catalunya. 
Estarem molt atents a la concreció de les propostes de reforma del Codi 
Penal, de la Llei d'Enjudiciament Criminal, o d'establiment de noves 
regulacions del dret de reunió o de vaga, ja que per a nosaltres és 
essencial una concepció democràtica de la seguretat, que inclou 
necessàriament preservar l'exercici dels drets fonamentals per part de 
la ciutadania.
Interessa destacar en aquest cas
 concret que ens ocupa, per la seva especial afectació a un dels drets 
fonamentals dels ciutadans, el dret a la llibertat, les propostes sobre 
regulació de la presó preventiva que van en el sentit de la subordinació
 del dret processal penal – que ha d’estar dirigit tant a la protecció 
de les víctimes com, no ho oblidem, a protegir i garantir els drets dels
 ciutadans que es veuen immersos en un procés penal – a les finalitats 
de manteniment preventiu de la tranquil•litat pública, que ocupa la ment
 dels governs actuals en el lloc que hauria de correspondre per 
qualsevol govern democràtic el concepte de seguretat com a garantia 
d’exercici dels drets legítims dels ciutadans, en primer terme el dret a
 la llibertat.
No podem oblidar que la 
configuració constitucional del dret a la llibertat obliga a que la 
mateixa es limiti només quan resulta plenament imprescindible, també en 
el cas de la presó preventiva, com hem dit. Ara, al contrari, es vol 
usar la presó de persones detingudes , no jutjades ni declares 
culpables, per tal d’evitar el suposat perill de que puguin cometre 
delictes en el futur, substituint el Dret Penal de delictes pel Dret 
Penal del delinqüent, molt perillosament proper al Dret Penal de 
l’enemic , més propi de règims totalitaris que de democràcies com la que
 la ciutadania catalana i espanyola esforçadament han volgut construir.
L'actuació
 del Ministeri Fiscal ha estat rellevant en l'adopció d'aquesta mesura, 
així com ho ha estat el clima de pressió social atiat en bona part pels 
discursos, anuncis i advertències del Ministeri de l'Interior, de la 
Conselleria d'Interior de la Generalitat de Catalunya.
En
 definitiva, amb absoluta independència del que en finalitzar el procés 
es determini respecte a la participació o no d'aquestes persones en fets
 constitutius de delicte, resulta absolutament exorbitant que se les 
mantingui en presó preventiva i cal que siguin posats immediatament en 
llibertat.
Font de la notícia
http://justicia.socialistes.cat/noticia/comunicat-de-la-secretaria-de-justicia-del-psc-sobre-els-detinguts-durant-la-vaga-general